1. INTRODUCCIÓ

En els darrers anys s'han produït avenços molt importants en el camp de la genètica i de la biotecnologia. Les noves descobertes i la seva aplicació generen gran atenció mediàtica, pors i dilemes bioètics mentre ens enfrontem a falses creences.

La reproducció assistida, la recerca contra el càncer, els trasplantaments, la manipulació genètica i l'ús de cèl·lules mare per a la regeneració de teixits són alguns dels camps de la biomedicina amb més rellevància científica i social.

  

2. REPRODUCCIÓ ASSISTIDA

Què és la reproducció assistida? 

La reproducció assistida o també coneguda com fecundació artificial, és el conjunt de pràctiques clíniques i biològiques on la medicina intervé més o menys directament en el procés de procreació a fi de permetre que parelles no fèrtils puguin tenir fills. 

Mètodes :

  - la inseminació artificial

  - microinjecció espermàtica

  - la inseminació in vitro

Problemes:

  - derivats de l'estimulació

  - derivats de l'embaràs

3. TÈCNICA DE LA INSEMINACIÓ ARTIFICIAL

Què és i en què consisteix:

La inseminació artificial és la introducció mitjançant tècniques mèdiques del semen o esperma a la vagina de la dona amb la finalitat d'aconseguir una gestació Aquest tècnica s'utilitza tant per tractar la infertilitat com per permetre l'embaràs sense tenir parella gràcies a un donant d'esperma. 

Fases:

- Estimulació hormonal de l'ovari, per augmentar el nombre d'oòcits madurs.

- Preparació del semen, seleccionat i concentrant els espermatozoides mòbils.

- Inseminació de la dona, que es realitza en una consulta.

Situacions segons l'origen del semen:

- Inseminació artificial homòloga o conjugal: el semen procedeix de la parella. Com per exemple quan hi ha dificultat perquè es dipositi l'esperma a la vagina de la dona de manera natural a causa de problemes d'ejaculació precoç, vaginisme, impotència o ejaculació retrògrada, quan la dona presenta malformacions uterines, un moc cervical massa espès, disfuncions ovulatòries... o quan la causa d'esterilitat en la parella sigui desconeguda.

- Inseminació artificial amb donant: el semen prové d'un donant anònim. Com per exemple quan l'integrant masculí de la parella té azoospèrmia, una malaltia genètica hereditària o una malaltia de transmissió sexual, quan la dona no té parella...

4. TÈCNICA DE LA MICROINJECCIÓ ESPERMÀTICA

Què és?

La microinjecció intracitoplasmàtica, espermàtica o ICSI d’espermatozous és una tècnica de reproducció assistida que consisteix en la introducció d’un espermatozou al citoplasma de l’òvul mitjançant una microagulla. Es realitza quan les tècniques d'inseminació artificial o de fecundació in vitro no han donat resultat.

Història:

La tècnica va ser desenvolupada per Gianpiero Palerm al voltant de l'any 1991 a la Vrije Universiteit Brussel, al Centre de Medicina Reproductiva dirigit per Paul Devroey i Andre Van Steirteghem. El primer nadó nord-americà, va ser concebut amb la tècnica en Biologia Reproductiva Associada (BRA) a Atlanta, Geòrgia el 1992 sota la direcció de Michael Tucker, PhD i Joe Massey.

Material:

Consisteix bàsicament en un microscopi invertit amb una placa calefactada per a un manteniment òptim del material biològic. També es necessiten els manipuladors. Aquests són una pipeta de holding i una injecció, a més, un manipulador elèctric per a grans moviments i un hidràulic per a moviments més fins. També es necessiten microinjectors (com pipetes d'injecció per aspirar i injectar els espermatozoides). Al seu torn, també xeringues hermètiques farcides amb oli mineral i una taula antivibratòria per assegurar les condicions idònies de treball.

En què consisteix aquesta tècnica?

Aquesta tècnica és molt similar a la fecundació un vitro. L’única diferència és que en l’ICSI la inseminació dels òvuls es fa mitjançant la introducció, de manera artificial i amb un micromanipulador, d’un espermatozoide en cada un dels òvuls madurs obtinguts.

Es segueixen un passos que són els següents:

1. Primer consisteix en una hiperestimulació molt controlada dels ovaris per intentar obtenir un major d’oòcits -Cèl·lula sexual femenina que prové de l’oogoni mitjançant la meiosi- , com s’obtindrien en una ovulació normal. Aquest procés se li anomena control i estimulació ovàrica.
2.  Després, s’utilitza la fecundació in vitro, dins d’aquesta fase s’engloba l’extracció dels oòcits, es prepara la microinjecció.
3. En aquesta fase, els preembrions fecundats són transferits a l’úter matern, aquesta s’anomena transferència dels embrions.
4. La última fase, anomenada criopreservació, es basa en  transferir els embrions a l’úter, els preembrions no transferits que tinguin bona qualitat es congelen en nitrogen líquid per a futurs embarassos.

En quins pacients està indicada la ICSI?

• En els casos de no fecundació en un cicle de PIV previ.
• També en els casos de mostres d’esperma valuoses.
• Quan s’obté una concentració final baixa d’espermatozous mòbils, en cicles de FIV previs amb una taxa de fecundació baixa, o quan els espermatozous són d’origen testicular.

https://www.youtube.com/watch?v=4N0mS3S7XvM

5. TÈCNICA DE LA FECUNDACIÓ IN VITRO

Què és?

És una tècnica a través de la qual es realitza la fecundació de l'oòcit  per part de l'espermatozoide fora del cos de la mare. La FIV és el principal tractament per a la infertilitat quan els altres mètodes de reproducció assistida no han tingut èxit. El procés implica el control hormonal del procés ovulatori, l'extracció dels oòcits de l'ovari matern, i la seva fecundació pels espermatozoides en un medi líquid extern. L'oòcit fecundat (zigot) es transfereix a l'úter de la pacient amb la intenció d'iniciar un embaràs.

Què vol dir ‘’in vitro’’?

El terme "in vitro" és un terme en llatí que significa en el vidre. S'utilitza perquè en els primers experiments biològics on es realitzaven cultius de teixits fora dels organismes vius dels quals procedien, es van fer servir contenidors de vidre. Actualment, el mot in vitro es refereix a qualsevol procediment biològic que es realitza fora de l'organisme en el que tindria lloc normalment.

Mètodes:

• Estimulació ovàrica: La fecundació in vitro s'inicia el tercer dia de la menstruació mitjançant una sèrie de fàrmacs per estimular el desenvolupament de múltiples fol·licles als ovaris. Normalment es necessiten uns 10 dies d'injeccions.
• Extracció d’oòcits: L'extracció dels oòcits es realitza per via transvaginal, utilitzant una agulla guiada per ultrasons, que punxa la paret vaginal per arribar als ovaris. Els oòcits s'aspiren per l'agulla, i el fluid fol·licular es trasllada al laboratori per a identificar els oòcits. El procediment d'extracció dura al voltant de 20 minuts i pot realitzar-se amb anestèsia general o local. 
• Fecundació: L'esperma es prepara per a la fecundació, eliminant les cèl·lules inactives i el flux seminal. Si l'esperma prové d'un donant, probablement s'haurà preparat abans de ser congelat i posat en quarantena, i quan es descongela està llest per a ser utilitzat. 

Quan es recomana aquest tractament?

Aquest tipus de fecundació és ideal quan hi ha una quantitat insuficient d’espermatozoides per poder fer una inseminació artificial, o bé quan hi ha alguna obstrucció o danys en les trompes de Fal·lopi, ja que no existeix cap altra possibilitat d’aconseguir un embaràs. També es recomana aquesta tècnica després d’haver intentat diverses vegades la inseminació artificial sense haver aconseguit un embaràs. 

Tipus de fecundació in vitro:

• Fecundació in vitro amb òvuls propis i semen de la parella. 
• Fecundació in vitro amb òvuls propis i semen de donant.
• Fecundació in vitro amb òvuls de donant i semen de la parella.
• Fecundació in vitro amb òvuls i semen de donant.

https://www.youtube.com/watch?v=7KcXUXHuiJU

6. PROBLEMES DE LA FECUNDACIÓ IN VITRO

Els principals problemes associats a la fecundació in vitro poden ser causats per problemes en l' estimulació ovàrica o per l'embaràs. 

Problemes derivats de l'estimulació ovàrica:

 - síndrome d' hiperestimulació ovàrica: es pot trobar en dones que prenen 
   medicaments per la fertilitat i consisteix en produir més ovaris del compte.
 - embarassos múltiples

Problemes derivats de l'embaràs:
 - avortament natural
 - embaràs ectòpic: embaràs que es produeix fora de l'úter. 

PROCÉS DE LA FECUNDACIÓ IN VITRO:

7. BIOÈTICA

Què és?

La bioètica abasta les qüestions ètiques sobre la vida que sorgeixen en les relacions entre biologia, medicina, política (cal no confondre-la amb la "biopolítica"), dret, filosofia, antropologia i teologia. Existeix un desacord sobre l'àmbit apropiat per a l'aplicació de l'ètica en temes biològics. Alguns bioètics tendeixen a reduir l'àmbit de l'ètica a la moralitat en tractaments mèdics o en la innovació tecnològica relacionant-la amb la tecnoètica.

Etimologia:

La bioètica és la branca de l'ètica que aspira a proveir els principis orientadors de la conducta humana en el camp biomèdic. Etimològicament prové del grec 'bios' i 'ethos': "ètica de la vida", l'ètica aplicada a la vida humana i no humana.

Origen:

La bioètica és una disciplina relativament nova i l'origen del terme correspon a l'oncòleg nord-americà Van Rensselaer Potter, qui va utilitzar el terme per primera vegada en 1970 en un article publicat en la revista de la Universitat de Wisconsin. 

''Bioètica la ciència de la supervivència.''

8. PRINCIPIS FONAMENTALS DE LA BIOÈTICA

Els biotecistes  T. L. Beauchamp y J. F. Childress Van ser els que van definir els quatre principis de la bioètica:

- Principi d'autonomia: Es tracta del primer dels principis en la Bioètica principal. Es un principi que te unes arrels en la filosofia moderna, i que en l'àmbit sanitari s'introdueix com contraposició al multisecular paternalisme mèdic.

- Principi de beneficència: La beneficència com a actitud forma part de la tradició hipocràtica i ha permutat l'ètica mèdica des dels seus orígens fins als nostres dies. Acceptada sense cap problema durant molts segles ha estat posada en dubte en la modernitat conforme ha augmentat la importància de l'autonomia de la persona. 

Es distingeixen dos elements dintre del principi: 

• La trucada de beneficència positiva
• El principi de la utilitat 

- Principi de no maleficència: Es abstenir-se intencionadament de realitzar accions que puguin causar dany o perjudicar a altres. Es un imperatiu ètic vàlid per a tots, no solament en l'àmbit biomèdic sinó en tots els sectors de la vida humana.

- Principi de justícia: Apareix com relativament nou per a la ètica mèdica. Inclou aquelles qüestions que surten de l'àmbit individual i truquen en causa a la col·lectivitat. Beauchamp y Childress senyalen dos grans problemes de justícia distributiva en l'àmbit sanitari en els paisos desenvolupats: 

• La regulació de l'accés als serveis sanitaris.
• Distribució dels recursos mèdics escassos. 

9. PROBLEMES BIOÈTICS

Hi ha bastants problemes bioètics, però aquest són dels més importants:

• Avortament. És la interrupció provocada pel desenvolupament vital de l'embrió o el fetus, amb assistència mèdica o sense, i en qualsevol circumstància social o legal que es realitzi abans que la gestació hagi assolit les 20 setmanes.

• Clonació. Es refereix col·lectivament als processos utilitzats per crear còpies de fragments d'ADN (clonació molecular), cèl·lules (clonació cel·lular) o organismes. 

• Desenvolupament sostenible. En comptes de considerar únicament el desenvolupament econòmic com es feia antigament, requereix forçosament, a més, un desenvolupament ecològic i social. 

• Drets del animals. són corrents de pensament i al moviment que sostenen que els animals no humans són subjecte de determinats drets. Els drets dels animals són un tema controvertit, a causa del fet que no existeix consens sobre els mateixos, ni acords internacionals referent a això. Els drets dels animals són objecte d'examen en dos àmbits: l'àmbit moral i l'àmbit legal. 

• Genètica. Una disciplina de la biologia, és la ciència de l'herència i la variació en els éssers vius. El fet que els éssers vius hereten caràcters dels seus pares ha estat utilitzat des de temps prehistòrics per millorar conreus i animals per mitjà de la cria selectiva. 

• Qualitat de vida. Dins l'economia, és un concepte relacionat amb el nivell de vida, tot i que aquest darrer està més basat en indicadors econòmics. Tanmateix, el concepte pot tenir una definició més ampla, relacionada amb la satisfacció amb la vida diària en oposició amb el benestar financer o material. En aquest sentit, la qualitat de vida és un concepte més subjectiu que no pas objectiu, que contrasta les esperances o expectacions d'una persona amb el seu present.

• Sexualitat. Comprèn un gran nombre de comportaments i processos amb aspectes psicològics, socials, culturals, polítics, espirituals i religiosos. L'estudi de la sexualitat humana inclou el conjunt de comportaments i fenòmens que tenen a veure amb el sexe, com són les relacions sexuals, l'enamorament, la satisfacció sexual, la reproducció i la repressió sexual.

• Tecnoètica. És una disciplina filosòfica que reflexiona sobre la valoració moral dels fins i usos de la tècnica i la ciència. La ciència pura és, o ha de ser neutral; en canvi, la tecnologia, com aplicació que és dels coneixements científics, pot ser utilitzada amb finalitats contràries al bé de la Humanitat. 

10. CONCLUSIÓ

En el treball hem pogut observar que els avenços científics en el camp de la medicina han sigut asombrossos. La electrònica ha permet la investigació dels fenomens de la naturalesa. Un dels camps mes importants es la bioquímica aplicada a la genètica. També s'ha pogut observar els experiments que han millorat notablement.

Com ha resultat de tot això hem comprovat, per exemple, que una dona estèril gesti un fill per mitja de la inseminació artificial o reproduir un esser viu exactament igual a un altre per mitja de la clonació.

El que es cert, es que s'ha de tenir precaució perquè del que estem parlant es de vides humanes i un incorrecta utilització atentaria contra els drets humans de aquestes persones.