Què és?
La microinjecció intracitoplasmàtica, espermàtica o ICSI d’espermatozous és una tècnica de reproducció assistida que consisteix en la introducció d’un espermatozou al citoplasma de l’òvul mitjançant una microagulla. Es realitza quan les tècniques d'inseminació artificial o de fecundació in vitro no han donat resultat.
Història:
La tècnica va ser desenvolupada per Gianpiero Palerm al voltant de l'any 1991 a la Vrije Universiteit Brussel, al Centre de Medicina Reproductiva dirigit per Paul Devroey i Andre Van Steirteghem. El primer nadó nord-americà, va ser concebut amb la tècnica en Biologia Reproductiva Associada (BRA) a Atlanta, Geòrgia el 1992 sota la direcció de Michael Tucker, PhD i Joe Massey.
Material:
Consisteix bàsicament en
un microscopi invertit amb una placa calefactada per a un manteniment òptim del
material biològic. També es necessiten els manipuladors. Aquests són una pipeta
de holding i una injecció, a més, un manipulador elèctric per a grans moviments
i un hidràulic per a moviments més fins. També es necessiten microinjectors
(com pipetes d'injecció per aspirar i injectar els espermatozoides). Al seu
torn, també xeringues hermètiques farcides amb oli mineral i una taula
antivibratòria per assegurar les condicions idònies de treball.
En què consisteix aquesta tècnica?
Aquesta tècnica és molt similar a la fecundació un vitro. L’única diferència és que en l’ICSI la inseminació dels òvuls es fa mitjançant la introducció, de manera artificial i amb un micromanipulador, d’un espermatozoide en cada un dels òvuls madurs obtinguts.
Es segueixen un passos que són els
següents:
- Primer consisteix en una hiperestimulació molt controlada dels ovaris per intentar obtenir un major d’oòcits -Cèl·lula sexual femenina que prové de l’oogoni mitjançant la meiosi- , com s’obtindrien en una ovulació normal. Aquest procés se li anomena control i estimulació ovàrica.
- Després, s’utilitza la fecundació in vitro, dins d’aquesta fase s’engloba l’extracció dels oòcits, es prepara la microinjecció.
- En aquesta fase, els preembrions fecundats són transferits a l’úter matern, aquesta s’anomena transferència dels embrions.
- La última fase, anomenada criopreservació, es basa en transferir els embrions a l’úter, els preembrions no transferits que tinguin bona qualitat es congelen en nitrogen líquid per a futurs embarassos.
- En els casos de no fecundació en un cicle de PIV previ.
- També en els casos de mostres d’esperma valuoses.
- Quan s’obté una concentració final baixa d’espermatozous mòbils, en cicles de FIV previs amb una taxa de fecundació baixa, o quan els espermatozous són d’origen testicular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada